Què passaria si tothom fos com el Tiet?

Suposo que no existiria Instagram, seria normal anar a dinar a casa del teu veí,  els colmados de barri estarien a tope i continuaríem celebrant els aniversaris de la gent que ja no hi és.

​

Què aprenem de les persones que ens semblen diferents? Sóm realment receptives al que aporten al món o ens fixem en el que no són? Som igual de receptives amb aquelles persones que no “produeixen” res en especial?

​​

“El Tiet” és una creació de petit format en la qual Anton Coimbra parla sobre el seu oncle, una persona de vuitanta anys amb autisme que, poc a poc i sense voler-ho, deconstrueix els pilars que defineixen com vivim actualment a les societats “modernes”. Una crítica al narcicisme actual i a la vegada una oda a aquelles persones infravalorades per la societat degut a la seva problemàtica en salut mental,  i que sovint són apartades per no complir amb els “cànons” habituals. 

​La peça és una composició  visual i  multidisciplinària (objectes, ombres, instal·lació, creació sonora) que explora les petiteses i grandeses de la vida d’ una persona amb autisme, i que mostra sobretot què sí aporten aquestes persones al món.

​​