​​​​​

​​​

De petit volia ser inventor, i d'alguna manera això és el que faig: invento obres arriscades i delicades de coses que em commouen. I ho faig a partir de diferents disciplines (creació d' universos sensorials, experimentació amb el públic, instal·lacions, fotografia, creació sonora, teatre d' objectes i altres).

​​​​​

Quin vincle crear amb el públic?

Com tractar-lo? 

On es sitúa l'artista?

​​​​

M'agrada que el públic s'emporti una experiència,

li passin coses, olori, camini, s'estiri al terra. 

No vull tenir-lo sentat a la butaca per contemplar

la meva visió estupenda d'un tema. 

Per contemplar el meu ingeni.

​​

Faig  obres perquè el públic pugui sentir tot de totes les maneres.  

Per això creo recorreguts i experiències.

​​​​

D'altra banda, treballar amb tota mena de persones com a educador social em permet re-formular el meu treball més enllà de l'esfera purament escènica. Això m'aporta coses que valoro molt: vincular-me amb el públic d'una manera diferent, la recerca constant d'un art transformador, i crear amb tot tipus de persones, siguin com siguin.

​​​

Un teatre original i experimental i alhora sanador i inclusiu.

​​​​​

Em vaig formar en teatre viu al Laboratori-Escola de Jessica Walker, més tard vaig estudiar teatre clown i bufó amb el mestre Philipe Gaulier a París; i posteriorment vaig continuar formant-me en llenguatge sensorial amb el Teatro de los Sentidos.

​​​​

El 2006 vaig fundar Último Comboio, una companyia multidisciplinar amb la qual vaig crear obres com “Los pequeños nadas”, una peça visual amb tecnologies analògiques i sense intèrprets (Fira de Tàrrega 2011, Museu de la Història de la Immigració de Catalunya, entre d'altres); i “Don Quixote”, una adaptació punk sobre el clàssic de Cervantes (Festival Tempo de Rio de Janeiro, Institut Cervantes de Londres, Edinburgh Festival), entre altres creacions.

​​​​​​

A part de la creació escènica, em dedico també a dissenyar projectes creatius inclusius: El Projecte ALMA, un taller de teatre gratuït i obert al barri, (Menció d' Honor del PREMI JOSEP CLUSA 2022 sobre Arts Escèniques i Salut Mental); el Projecte ITAKA amb adolescents amb trastorns alimentaris, també a l' Hospital Sant Joan de Déu; i Teatre Imagina, un col·lectiu de persones adultes meravelloses amb diverses problemàtiques de salut mental i que s'auto-gestionen desde fa 25 anys per fer teatre contra l'estigma. ​

​​​

​​Perquè l'important és seguir inventant.​​​​​​ENTRAR

ENTRAR