Què és la normalitat?

Segons els qui?

Com s'ensenya i s'aprèn?

Què ens passa amb les persones que no percebem com a “normals”?

Què n'esperem en un teatre?

​

Amb aquestes preguntes com a punt de partida, Anton Coimbra i Teatre Imagina construeixen aquest experiment escènic. Un dispositiu per interpel·lar el públic i generar noves reflexions sobre com les societats actuals mirem la diferència.

​.    .    .

​

Dinosaures mirant-se al mirall. Una col·lecció d'àlbums de rock dur. Atrevir-se a entrar a la farmàcia a demanar una recepta. Una motxilla plena de màscares i un llibre de l'Oscar Wilde. Una mare perduda. Centenars de sobres de sucre. Un refugi dins un Renault Laguna. Estar sola a l'habitació durant una setmana. Un ritual diari per aconseguir estar en calma. Un automòbil trencat al desert.

​​

La dignitat d exposar-se al públic sense un personatge.

L'acceptació tal com som, la franquesa.

​​​

Un grup de persones unides pel teatre i la salut mental guia el públic mitjançant un recorregut poètic. Una experiència en primera persona per construir empatia amb les persones que senten i pensen de manera diferent.