Sempre he tingut la sensació de que, tard o d'hora, faria una obra sobre el meu tiet.

Com si fós quelcom que tenia que passar en algun moment, que no puc evitar. 

​

Gràcies a la supervisió i al suport de la curadora i directora teatral Vivi Tellas (creadora del Biodrama) i del dramaturg Ignacio Apolo, estic investigant fa temps sobre el meu tiet.

​

"El meu tiet és la persona més bona que conec.

Em truca tres vegades cada dia per preguntar-me com estic.

Sempre fa servir les mateixes expressions, les mateixes que feien servir  els seus pares.

​

En quantes cases heu viscut?

​

El meu tiet sempre ha viscut al mateix carrer. El carrer Doctor Dou.

Va néixer en el nº 3 i més tard la seva família es va mudar al nº 16, on viu encara. Ara té 77 anys.

Tota una vida en un carrer.

I on morirà?

Segurament al mateix carrer, però això encara no ho puc saber.

​

Quantes parelles heu tingut?

​

El meu tiet mai ha tingut parella.

Gairebé mai li he preguntat res sobre el sexe. No m'he atrevit.

D'alguna manera, és com un nen amb els records d'una persona gran, sense haver-se fet mai gran del tot.

Quan li pregunto si li agrada algú em mira com desconcertat i no sap què respondre".

​

​

​